Les primeres proves de duresa utilitzaven principalment provadors de duresa Brinell. Tanmateix, amb les demandes creixents de precisió en les proves de duresa del material, va sorgir el provador de duresa Vickers. El provador de duresa Vickers utilitza un indentador de diamant en forma de piràmide quadrada amb cares en un angle de 136 graus per pressionar a la superfície de la mostra amb una força de prova seleccionada. Després d'un temps de retenció especificat, s'elimina la força de prova i es mesura la longitud diagonal de la sagnia per calcular el valor de duresa.
A principis del segle XX, es va començar a aplicar i desenvolupar el provador de duresa Vickers. Amb els continus avenços tecnològics, el seu rang de força de prova s'ha ampliat gradualment, des de valors de força relativament petits fins a aquells capaços de proves de càrrega grans, satisfent les necessitats de proves de duresa de diversos materials. Simultàniament, la precisió de mesura ha millorat contínuament, amb l'ús d'instruments de mesura més precisos i tecnologia de control automatitzat que fa que la mesura de la longitud de la diagonal de sagnat sigui més precisa i fiable.
En els camps de la ciència dels materials i la producció industrial, el provador de duresa Vickers té un paper crucial. S'utilitza àmpliament per a proves de duresa de diversos materials com ara metalls, aliatges, ceràmica i vidre, proporcionant dades importants per a la investigació i desenvolupament de materials, control de qualitat i optimització de processos. Amb el desenvolupament de la tecnologia informàtica, els moderns provadors de duresa Vickers també tenen funcions com ara l'emmagatzematge de dades, l'anàlisi i la generació d'informes, millorant encara més l'eficiència de les proves i les capacitats de processament de dades.